8.2.10

un conte.

Per un moment sentia la sensació impetuosa d'escriure. Ella sola, sense ningú, sota la llum d'aquell fluorescent de l'ikea.
L'apagà, la seva vida era massa trista, l'únic que volia era deixar la seva penosa existència i rendir culte al món dels morts, al qual pertanyia des de la mort de la seva padrina.
El tornà a encendre,recordar la seva padrina la feia somriure i a la vegada plorar, era una sensació estranya, molt rara, només aquells que ho han viscut poden comprendre la sensació.
El soroll de la televisió que mirava sa germana la molestava i l'entretenia alhora. No sabia quina hora era ni a quin món es trobava. Tampoc li importava massa.
Es va treure les sabates, l'oprimien, preferia la fantàstica sensació d'anar descalça i notar el terra fred mentre la resta del teu cos sentia calor. De cop es posà a plorar. Odiava estar enfadada amb la gent, la societat era massa cruel per una nina que només intentava encaixar amb els altres i sentir-se estimada i valorada pel simple fet d'existir, no pels seus actes.
Per què se sentia sola i infravalorada? Per què la seva vida era una espiral de malentesos involuntaris per part dels altres cap a ella? S'adonà que les llàgrimes li havien corregut el rímel, un fet estúpid i alhora important. Aquell dia, el primer de molts, s'havia maquillat, moltes dones ho fan al món per diversos motius, però ella se sentia especial aquell dia pel simple fet de fer-ho.
Normalment no ho feia, ni s'acostava al maquillatge, però aquell dia volia estar guapa pels altres, a veure si així li feien una micona de cas.
Res, com sempre. Només per ser qui era.
Ella no era dolenta, era massa bona, massa de tot el que no es necessita en aquest món cruel.

4 comentaris:

  1. Això sembla el principi d'un trauma infantil... Curt i colpidor.

    Digues-li a aquesta nina que segueixi sent qui és. Digues-li que córrer el risc d'empolvar-se massa i després no se'l podrà treure i no es reconeixerà en cap mirall.

    ResponElimina
  2. Tant dur com preciós, miro el llum de l'Ikea i quan torno la vista a la pantalla no se si és un mirall el que m'enlluerna. Això si sense maquillatge, almenys literalment parlant.
    Nice to MET you.

    ResponElimina
  3. És un trauma infantil com qualsevol altre, però amb la petita variant que és el meu trauma infantil, però la del conte no som jo, és el meu alter ego, el protagonista de tots els meus contes i relats.
    No passeu pena, li he dit a aquesta nina que o es torni a provar de pintar, que està més mona sense maquillatge.

    ResponElimina
  4. Me n'alegro, res com l'aire tocant directament la pell de la cara.

    ResponElimina



people are strange when you are a stranger.