-Mai t'has fet un mal tan petit i tan dolorós com el de una punxada d'agulla?
- El d'un full de paper.
Un tassó de vidre que cau en terra i es romp en milers de trossets. Rompre un full de paper de color vermell en milers de trossos com si fossin paperins. Llançar-los a l'aire i veure com van caient al meu costat.
Tirar un pot de pintura en terra i que tot quedi ple de la pintura de colors.
Llançar una pedra des de la finestra del primer pis i veure com cau i es fa trossets.
- I mai t'has parat a pensar que aquest dolor, potser per un instant és el que et fa tirar endavant?
Les pedres a la sabata punyen més que no pas els grans mals. Les espines clavades del passat a voltes en empényen a accions irracionals i obessives... i avegades ens paralitzen quan més ens convé avançar.
ResponEliminaSom complexos...
Massa complexos, per alguna cosa som humans.
ResponElimina