v.

Totes les paraules
que van quedar-se en miratges
totes les converses de paper
totes les eixides
que vam veure més factibles
tot es va quedar en un no-res

Sempre et tindrem en el record:
seràs viu en la nostra memòria

Totes les rialles
que ens llegares a nosaltres
valen una vida de segur
totes les persones
que no et van tancar les portes
tots els bons moments que t'has perdut

Sempre et tindrem en el record:
seràs viu en la nostra memòria



L'esperança diuen que és el darrer que es perd, però a mi me'n queda més aviat poca.

Ho he de dir a algú, no sé a qui. Això és massa fort, el pitjor és que m'amaguen la veritat, sé que és per evitar el meu sofriment, però quasi som major d'edat, he viscut molt més del que han viscut moltes persones de la meva edat i crec que seria capaç d'acceptar-ho.
A mumare li posaran quimioteràpia.
Ha tengut un tumor per fumar.
No és la primera de la meva família que ha tengut càncer.
La meva padrina, que ja deu tenir uns 80 anys bons, va tenir un càncer i va sobreviure. No és tan greu.
El que mha fet més mal és que no em diessin res. Això és el que em fa mal.
Ho he hagut de saber per una amiga. Què trist!
La meva experiència amb els càncers sempre ha estat nefasta.
Sempre no, només n'he viscut un de conscientment.
El d'un dels meus millors amics. Al principi només tenia un tumor benigne al cervell, però li van haver de posar químio.
Estava bé, fins fa poc.
N'hi han trobat un altre. Li ha afectat la parla i el moviment.
Ja no és el mateix d'abans. Ja no ens veim mai, mai quedam. No vol veure ningú. Sent llàstima i ràbia contra si mateix.
I jo no puc evitar sentir-me malament per tots.