Fa un temps enllà vaig fer una entrada en que parlava d'un canvi d'estratègia.
Tant interior com exterior.
De moment m'està anat bastant bé.
L'habitació no està acabada d'ordenar, hi ha la pols de davall el llit que em fa molta por llevar-la i que bé, de moment no llevaré, però el canvi està en procés.
Tot està net, l'habitació, el meu cervell, tot. Ara només queda esperar el que em depara el futur, l'atzar, la fortuna, el destí. Però sé que com a mínim ara hi aniré un poc més preparada que abans.
Mai faré un canvi tan extrem com per ni reconeixe'm al mirall, ja he passat aquesta època.
Mai deixaré de ser aquella nina que als dotze anys va escriure el seu primer guió, als deu somiava en escriure llibres i als tretze es passava hores mirant-se al mirall somiant el moment de rebre un òscar a la millor direcció per pel·lícules que encara ni he pensat.
Mai deixaré de ser ella, ara seré una persona més oberta al món i a les noves aventures, no tendré por de mostrar-me com som realment, dels desconeguts ni de les persones en general.
Sempre seguiré sent la mateixa persona freda, però que es deixa dur per la situació i que detesta el contacte amb els altres.
Som qui som i som com som.
No hi ha més.
Som jo i m'encanta.
Celebro que hagis pogut fer net i deixar lloc per als premis del futur.
ResponEliminaDeixa anar llast és moolt recomenable, et puc pregunatr com t'ho has fet? Jo sempre faig neteja, però sempre trobo borrissols de passat entre neurones...
Tot va començar reflexionant molt.
ResponEliminaÉs el ùnt bàsic, és el més important a part de la voluntat, és clar.
Reflexionant reflexionant vaig arribar a la conclusió que ja sé que és el que no m'agrada i el que huria de canviar o arreglar o deixar com estava.
Reflexionar i intentar canviar tot el que és possible. (ara falta el canvi exterior... però aquest duu mals de caps com per exemple fer règim, que no m'agrada la idea ja que sempre em pos trista quant ho intent)
Però sempre queden alguns records, per petits que siguin, que et fan més mal com menys t'ho esperes.
És difícil, però no impossible.