Algú m'ha dit que les històries d'amor, les que acaben bé no valen res a les llibreries.
Les que venen de veritat són les històries tètriques d'amors passats i horripilants. Ens fa sentir millor que les relacions dels altres són pitjors que les nostres?
Però és vera! Les històries belles no valen res. A ningú li importen. No valen un ral.
A mi personalment m'agraden més les de terror, són més interessants.
Segurament les desgràcies dels altres en relativitzen les nostres... i els èxits i amors dels altres ens donen ànims en les nostres empreses...
ResponEliminaAra bé, les històries d'amor perfectes no existeixen ni als contes per a cristures... perquè justament quan la princesa troba el príncep blau i es casen... la històra s'acaba. Només ens expliquen l'enamorament... perquè fóra molt dur enganyar la quitxalla explicant el dia dia a dia ensucrat irreal d'un matrimoni benavingut. :(
és més fàcil somiar amb un món diferent.
ResponEliminaEl problema és que t'acabes d'enamorar del món ideal de les idees i de com hauria de ser tot que la realitat ens bufeteja sense miraments... i mai acabem d'on ens vénen.
ResponEliminaés un dels molts desavantatges de somiar amb un món diferent.
ResponEliminaLa realitat és massa crua a voltes, però és el que tenim.