Una estranya amargura em recorre tot el cos.
No l'entenc, no m'agrada, no la vull, però hi és!
L'odii. Fa que no pugui ser feliç, que pensi en el que no hauria de pensar, en el que fa temps que hauria d'haver oblidat, en el que hauria de deixar de fer i en totes aquelles coses fastigoses que odii amb tota la meva ànima.

però hi és.

És com un monstre que em devora les entranyes i que em fa ser dolenta i fastigosa i estúpida.

Però forma part de jo.