Naufragi
Ballarem damunt sa tempesta
I dibuixaré a n'es teu ventre
Cavalls, aranyes i pluja
I sabrem que es camí serà llarg
I serem com infants
Com infants que juguen a ser grans
I quan arribi es naufragi
I només ens quedi resar
Sabrem que tot és mentida
Sabrem que no hi ha veritats
I tornarem a començar
Un nou viatge.
Ara ja només em queden les restes del naufragi d'aquest estiu. Pròximament el vos contaré. Però encara és d'hora.
Bonica invocació, quasi te l'agafaria prestada com a canço de guerra.
ResponEliminaAquest estiu vaig estar a la teva illa, bonica com sempre. ;-)
La meva illa sempre és preciosa, sobretot si tries els llocs adequats per visitar...
ResponEliminaMés endavant publicaré fotografies... però com ja he dit encara és d'hora.
Gràcies per passar!!