Hi ha èpoques en què l'estat d'extenuació és l'estat habitual que tenc a totes hores.
Els ulls vermells, la fatiga, el cansament, les restes dels nirvis passats durant una temporada, l'horror de no poder respirar, el mal als pulmons i a tot el cos.
És el meu estres post-traumàtic.
Són massa coses per una sola persona.
Són dies que ni tan sols tenc ganes d'escriure històries ni contes ni res que pugui ser mitjanament interessant per algú. Només històries pseudodramàtiques sobre mi mateixa i la meva "fantàstica" situació.
La meva imaginació està al zero.
Necessit oblidar i passar temps.
La passada nit de Sant Joan aprofitant que era el solstici d'estiu i de pas la nit amb mes màgia sobre la terra vaig demanar energia global per a que la imaginació torni a fluïr. Ànims!
ResponEliminaÉs una cosa tan necessària!!!
ResponEliminaJo també desitj el mateix per tu!!
Gràcies!