La meva felicitat només hauria de dependre de jo mateixa. Però és que, no sé ben bé perquè no és així. Sempre depenc dels altres. Que si ara m'enfad amb una amiga i estic de mal humor, que si ara aquell al·lot que fa temps que somii em diu per quedar estic en un núvol durant hores, que si ara telefon a la meva padrina i li explic el que he fet i em sent satisfeta. Sempre depenem dels altres per ser feliços o estar tristos. Hauríem d'intentar ser feliços sense dependre dels altres. Ni sense dependre de les coses materials. Hauríem de ser feliços perquè si, sense raó ni solució!
La felicitat hauria de ser per damunt de tot la cosa més preuada.
Hola :)
ResponEliminamerci pel comentari que m'has deixat!
I ja que parles de felicitat, que és una cosa en la que totes hi hem pensat alguna vegada, penso que és més que un estat d'ànim temporal, del que si que depenem -ho volguem o no- en menor o major mesura de les altres, sinó d'una cosa molt més profunda. Ser coherent i just amb tu mateixa i amb les altres, per exemple, són comportament que omplen molt més enllà de petites coses que ens passen cada dia.
En fi, que vagi molt bé!
salut! ;)