T'estim i jo volia fer un reggae, t'estim crec que això és més un val.

Com pot ser que m'hagi enamorat d' ell? Només el conec de divendres passat... Però per altra banda aquella besada va ser tan dolça... no va ser ni una besada a la galta ni una besada als llavis. Va ser diferent, com entre mig. Alícia, Joan, Joan, Alícia.
L'estim, li cantaria mil i una serenates. T'estim i jo volia fer un reggae, t'estim crec que això és més un vals. Però quasi no vàrem xerrar. Va ser ballar tot.
Els nostres cossos joves compassats a la música junts, per no voler separar-nos, quasi agafats. Aquella cançó lenta. Ell va ser molt cordial. Va dir-me:
-Alícia, t’agradaria ballar amb mi?
-Clar, m’encantaria
Va posar-me les mans a l’esquena. Jo li vaig passar els braços pel coll. M’anava dient coses a l’orella. No les entenia, però disfrutava aquell moment com si fos l’últim. Just abans d’acabar la cançó va venir na Marina, ella que m’havia deixat tota sola mentre se n’anava amb un.
-Ma germana ja és aquí hem de partir
No vaig tenir ni temps de dir adéu. Tan sols una petita besada a la comissura dels llavis. No tenc el seu número de telèfon, ni cap manera de parlar amb ell. Tampoc crec que ell vulgui parlar amb mi, només sóc una entre d’altres. No puc ser així. He de canviar, he d’aprendre a dir el que vull a no tenir vergonya. Perquè si no sempre serà igual. Totes les meves amigues amb al·lot i jo tota sola per no poder dir el que sent.
Però l’estim. Crec que sóc massa romàntica. Romàntica no, més aviat massa somiadora per aquest món.