4.6.09

Una abraçada.

Ja sé que vull. Fa dies que ho pens. Ara ja ho he decidit.
Vull una abraçada d'aquestes que no s'acaben mai. M'és igual amb qui, però en tenc ganes d'una.

Les regalaria, si pogués. Però no ho faré. Ho potser si. No ho sé.

Demà aniré a Palma i regalaré abraçades a qui me les demani.

Si demà veis per Ciutat una al·lota amb un cartellet blanc que regala abraçades seré jo.

2 comentaris:

  1. Una llàstima que demà no vagi a Ciutat, però jo vull una abraçada...

    Ho sents? Ho podriem fer an això... Mira... cada divendres vas a sa plaça d'un poble diferent regalant abraçades... Està super bé com a inciativa!

    Haha, salut!

    PD: Divendres que ve, sa Pobla.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina



people are strange when you are a stranger.