Avui no escric des de ca meva, Mallorca.
Avui escric des d'un dels llocs on viuré quan hagi acabat la carrera. Brussel·les. L'altra opció és París, ja veuré.
He vengut aquí per fugir dels problemes, què millor que una ciutat estrangera per oblidar? Però els problemes no se'n van! Em persegueixen, però aquest infern acabarà aviat...
Ara començarà un estiu fantàstic. D'aquells que t'impedeixen pensar.
He de deixar de pensar tant.
Brussel·les et dóna aquella pau que et semblava perduda.
La grand place és fantàstica, com tot aquí.
Bone nuit mes lecteurs!!!
29.6.10
26.6.10
estres post-traumàtic.
Hi ha èpoques en què l'estat d'extenuació és l'estat habitual que tenc a totes hores.
Els ulls vermells, la fatiga, el cansament, les restes dels nirvis passats durant una temporada, l'horror de no poder respirar, el mal als pulmons i a tot el cos.
És el meu estres post-traumàtic.
Són massa coses per una sola persona.
Són dies que ni tan sols tenc ganes d'escriure històries ni contes ni res que pugui ser mitjanament interessant per algú. Només històries pseudodramàtiques sobre mi mateixa i la meva "fantàstica" situació.
La meva imaginació està al zero.
Necessit oblidar i passar temps.
Els ulls vermells, la fatiga, el cansament, les restes dels nirvis passats durant una temporada, l'horror de no poder respirar, el mal als pulmons i a tot el cos.
És el meu estres post-traumàtic.
Són massa coses per una sola persona.
Són dies que ni tan sols tenc ganes d'escriure històries ni contes ni res que pugui ser mitjanament interessant per algú. Només històries pseudodramàtiques sobre mi mateixa i la meva "fantàstica" situació.
La meva imaginació està al zero.
Necessit oblidar i passar temps.
21.6.10
Mai m'ha agradat ell, mentida!
Sempre he estat penjada d'ell, mentida!
Estic penjada d'ell des del moment en què vaig besar-lo per primer pic, des del primer moment en què li vaig donar la mà, des del primer moment en què el vaig acariciar.
Des d'aquell moment vaig saber que era seva. Seva? Jo no sóc de ningú. Però en certa manera depenc d'ell. Tot el que fa m'afecta i el que no, en certa manera, també.
Però aquest Sant Joan serà el difinitiu.
De dimecres no passa que l'oblidi.
Amics, festa, bon rotllo, estiu.
Vos mantindré informats
Sempre he estat penjada d'ell, mentida!
Estic penjada d'ell des del moment en què vaig besar-lo per primer pic, des del primer moment en què li vaig donar la mà, des del primer moment en què el vaig acariciar.
Des d'aquell moment vaig saber que era seva. Seva? Jo no sóc de ningú. Però en certa manera depenc d'ell. Tot el que fa m'afecta i el que no, en certa manera, també.
Però aquest Sant Joan serà el difinitiu.
De dimecres no passa que l'oblidi.
Amics, festa, bon rotllo, estiu.
Vos mantindré informats
20.6.10
fotografies
És l'instant, un sol click, ja ha passat.
No es repetirà, o si, a la pantalla del meu ordinador, o a la pantalla del teu.
Però mai no es repetiran les mateixes sensacions per les mateixes persones.
Pot ser sigui una bona foto o una foto desastrosa, pot ser tot estigui mogut i no es vegi res.
No es repetirà, o si, a la pantalla del meu ordinador, o a la pantalla del teu.
Però mai no es repetiran les mateixes sensacions per les mateixes persones.
Pot ser sigui una bona foto o una foto desastrosa, pot ser tot estigui mogut i no es vegi res.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)