Tenc ganes d'estiu.

Tan sols vull creure que tot passarà aviat i que s'acabarà d'una vegada.
Tenc ganes d'un estiu d'aquests que te'n vas a dormir tan cansat que ni tan sols tens ganes de pensar.
A Sa Ràpita amb el grupet d'estiu. Tots els de cada anys.
Anar a fer voltes amb sa barqueta. Tirar-se de sa penya alta. Des moll des canons. Des metge mames (aquest encara falta confirmació) Voltar en bicicleta sense rumb i arribar molt enfora. Anar els vespres a ses roques a veure les estrelles sense dir ni un mot, tan sols observar la immensitat de l'univers i sentin-se petits.
Anar a dinar a ses roques o a sa platja i espantar guiris i fer de guies i inventar-mos que allà es va ofegar un vaixell o que a l'altre costat hi va haver una guerra molt important.
I de menjar gelats de maduixa o de nata o fer mescles estranyes amb els gustos.
Fer xupitos d'herbes a les deu del matí i després anar a nedar per què ma mare o qualsevol altre mare no senti l'olorada d'herbes que feim, i omplir les botelles amb aigua per què no notin que en falten.
Tenc nedera d'aquesta d'estiu, de cridar per què l'aigua estigui massa freda, de ses festes majors cutres des pobles, on t'ho passes genial i coneixes molta gent, encara que després l'oblidis quasi tota, és divertit oblidar-la ja que la coneixes un pic i un altre a totes les festes majors.

El millor de tot és que aquest desig d'aquest estiu sé que el viure i que serà genial. Començant per Sant Joan a Sa Ràpita i acabant per Sant Agustí a Felanitx.