Això gent ha arribat a la fi.
Ja no serà un blog on m'amag de qui som i utilitz pseudònims per evitar que me reconeguin i puguin,no ho sé, utilitzar-ho en contra meu?
Així que a partir d'ara ja no seré b. a partir d'ara seré na BETMA, sí, i punt.
Ja no serà necessari amagar les coses. Qui vol llegir que llegesqui, tampoc no tenc res amagat.
I estic molt contenta de la meva nova condició de no-amagada!
Anava escriure sobre el problema, però, quin problema?
Betma, un nom que sona molt diferent al que es sent per aquí al principat, m'agrada! És un plaer llegir-ho.
ResponEliminaJo m'he proposat varies vegades matar al "Wostin", però al final es resisteix... això si, el seu final és inevitable ;)
El plaer és meu :)
ResponEliminaBetma crec que tampoc no és un nom típic de per aquí.. és... podríem dur que és un nom familiar...
Gràcies per comentar!