Odi cap a la meva persona. Odi per el meu propi cos, abonyegat, ple de defectes, pelut i pelat, greixós, ple de rascades i ple de malformacions, fastigós.
Odi cap a la meva personalitat, estúpida, indefensa, horrenda, espantosa, horripilant, imbècil, tonta.
Odi cap a la meva veu, histèrica, subnormal, odiosa.
Odi cap a tot el que em pertany i tot el que fa referència a jo.
Odi cap a tot el que crec i tot el que he cregut.
Odi cap a jo mateixa en general i el meu propi cos en concret.
ODI!
A prendre pes cul!
"
ResponElimina[...]
L'autoodi no creix al bosc,
l'autoodi no raja de les fonts,
L´autoodi el sembra aquell
que vol encolomar-te
alguna cosa que ja tens
i més bo que el que t´ofereix.
L´autoodi et fa odiar els teus germans
i allò que forgen les teves mans.
L´autoodi arracona les balances
i dóna crèdit de la mesura als estafadors.
L´autoodi ens fa cremar
La casa dels nostres pares
Per anar a pagar un lloguer alt
Al racó més podrit de la capital
L´autoodi deixa un buit en la identitat de la gent
Que depressa ompliran amb la moda més recent
L´autoodi ens fa estimar allò dels demés
que dit sigui de passada val força diners.
Qui podria creure en aquest món de mercaders
que creix al bosc o raja de les fonts
el que ens empeny a comprar a fora
allò que a casa s´amuntega pels racons?
Tanca la porta al viatjant de mentides
i fes-te un petó, que el tindràs merescut."
Brams
No hi caiguis en el seu joc.
Un petó i anima't!