Tothom (especialment mumare) està encantat de la vida, 18 anys! ja seràs gran! ja estàs feta una dona...
Els 18 anys me fan por, molta, no és que m'hagi de morir, això ho sé, però és com un bot, no deixaré de ser qui som, però és com si tot hagués de canviar per tenir un dígit més. Només és un any més al meu carnet d'identitat! No canviaré, no deixaré de ser jo mateixa!
Em sent com si fos a la pel·lícula invasion of the body snatchers i un extraterrestre m'hagués de "posseir" just en fer els 18.
No sé de ningú que tengui aquesta fòbia als 18, és més, tothom està encantat, què si podrem entrar a més llocs que abans a les nits, que si podrem votar, que si podrem anar a la presó (no sé per què això m'ho diuen molt...) no sé que hi veuen!
Els nins sempre volen créixer i els grans sempre volen ser nins.
I a mi m'encanta tenir 17 anys!
18 anys... felicitats! Des de l'experiència dels quasi 26 que tinc t'asseguro que amb el temps canvies, és inevitable. Ara bé, qui ho diu que "canviar" hagi de ser dolent? Canvia la perspectiva, però el cor perdura.
ResponEliminaFelicitats, bon nadal i bones festes!
Simplement és una por que no sé d'on ve ni cap a on va.
ResponEliminaGràcies per passar i bones festes!