- Saps que tot és mentida?
- Si, i què? Només és un joc. No som més que joguines d'alguna cosa superior.
25.9.10
24.9.10
santa mercè i maria-mercè marçal
Avui santa mercè, patrona de Barcelona, supòs que també de molts altres llocs, és per això que avui publicaré uns versos d'una gran poetessa catalana: Maria-Mercè Marçal (que amb un nom tan sonor havia de ser poetessa per força) que va dir unes paraules que cada vegada que les sent se'm posa la pell de gallina:
Amb això vos deix uns quants poemes seus.
Ningú no traçaria el vol dels llibres
o el fil de vent que avui esfulla els arbres,
es perden les parets dessota l’aigua
i ets tu la timonera de les lletres
?fruit de bon pom a la rodona barca
i en el tinter la cendra de la lluita.
S’escriu a les arrels de la nostra lluita
que amaga les escales en els llibres;
toques vidre i no es trenca, i mar i barca
obren bandera a tota mena d’arbres;
forces i coses escabellen lletres
i l’enemic fa reixes dintre l’aigua.
Raja la sang, avui el vel de l’aigua
uneix camins al centre de la lluita.
Les flors dels teus poemes són les lletres,
i els mots les plantes que al jardí dels llibres
van marcant l’endurança i formen arbres.
Fumes herbes a proa de la barca.
Se’n van a cau les llunes a la barca
i la llum mulla, més enllà de l’aigua,
les dents mestresses d’un boscatge d’arbres
que armen la festa amb verds i grocs en lluita.
Para alta la claror, llibre de llibres,
i a rem i a vela van passant les lletres.
S’aixeca fum dels nombres i les lletres,
dic que, aquest llibre el veig com una barca,
ben blau damunt del fosc de tants de llibres,
i qui el llegeixi sentirà que l’aigua
serà flama mullada per la lluita
que obrirà una portella al tronc dels arbres.
Alta la testa, pentinats els arbres,
pengen de la claror un seguit de lletres;
el pes corba llur foc a punt de lluita,
fulguren els fanals del Mot o barca
que arriba noblement d’una gran aigua
mentre la lluna roda al blanc dels llibres.
S’estripen llibres entremig dels arbres
i es cull a l’aigua un gavadal de lletres
doni vent a la barca aquesta lluita!
Desgraciadament no trob més poemes seus. A internet no sempre ho trobes tot, però, què hi podem fer?
- A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
- de classe baixa i nació oprimida.
- I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Amb això vos deix uns quants poemes seus.
Ningú no traçaria el vol dels llibres
o el fil de vent que avui esfulla els arbres,
es perden les parets dessota l’aigua
i ets tu la timonera de les lletres
?fruit de bon pom a la rodona barca
i en el tinter la cendra de la lluita.
S’escriu a les arrels de la nostra lluita
que amaga les escales en els llibres;
toques vidre i no es trenca, i mar i barca
obren bandera a tota mena d’arbres;
forces i coses escabellen lletres
i l’enemic fa reixes dintre l’aigua.
Raja la sang, avui el vel de l’aigua
uneix camins al centre de la lluita.
Les flors dels teus poemes són les lletres,
i els mots les plantes que al jardí dels llibres
van marcant l’endurança i formen arbres.
Fumes herbes a proa de la barca.
Se’n van a cau les llunes a la barca
i la llum mulla, més enllà de l’aigua,
les dents mestresses d’un boscatge d’arbres
que armen la festa amb verds i grocs en lluita.
Para alta la claror, llibre de llibres,
i a rem i a vela van passant les lletres.
S’aixeca fum dels nombres i les lletres,
dic que, aquest llibre el veig com una barca,
ben blau damunt del fosc de tants de llibres,
i qui el llegeixi sentirà que l’aigua
serà flama mullada per la lluita
que obrirà una portella al tronc dels arbres.
Alta la testa, pentinats els arbres,
pengen de la claror un seguit de lletres;
el pes corba llur foc a punt de lluita,
fulguren els fanals del Mot o barca
que arriba noblement d’una gran aigua
mentre la lluna roda al blanc dels llibres.
S’estripen llibres entremig dels arbres
i es cull a l’aigua un gavadal de lletres
doni vent a la barca aquesta lluita!
Desgraciadament no trob més poemes seus. A internet no sempre ho trobes tot, però, què hi podem fer?
19.9.10
més fotos
la mar, sa ràpita
"ses roques" sa ràpita
temps de vacances
jo surt a estendre sa roba
lectures
El meu flickr no "dóna abasto" com diríem a Mallorca, és a dir, que no puc pujar més fotos de moment.
Vos deix amb algunes instantànies d'aquest estiu.
16.9.10
10.9.10
Això nostre
Jeim l'un vora l'altra
abraçats
Ja no t'estim, rei
però sé que no és cert
I llavors és quan et torn a besar
un pic i un altre
tot condueix a un sol fet
que alguns en diuen amor
d'altres follar
però jo en dic això nostre
Esper que vos agradi, és el meu primer poema, encara que no tengui rima, però bé! S'han d'intentar totes les branques de l'art!
Crec que em quedaré amb la literatura més que la poesia...
abraçats
Ja no t'estim, rei
però sé que no és cert
I llavors és quan et torn a besar
un pic i un altre
tot condueix a un sol fet
que alguns en diuen amor
d'altres follar
però jo en dic això nostre
Esper que vos agradi, és el meu primer poema, encara que no tengui rima, però bé! S'han d'intentar totes les branques de l'art!
Crec que em quedaré amb la literatura més que la poesia...
9.9.10
6.9.10
les restes del naufragi
Naufragi
Ballarem damunt sa tempesta
I dibuixaré a n'es teu ventre
Cavalls, aranyes i pluja
I sabrem que es camí serà llarg
I serem com infants
Com infants que juguen a ser grans
I quan arribi es naufragi
I només ens quedi resar
Sabrem que tot és mentida
Sabrem que no hi ha veritats
I tornarem a començar
Un nou viatge.
Ara ja només em queden les restes del naufragi d'aquest estiu. Pròximament el vos contaré. Però encara és d'hora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)